Aquest és el marcador global dels partits d’en Nadal a Roland Garros des que va debutar amb victòria l’any 2005.
Tot plegat és força impressionant. Avui s’ha acabat la ratxa, com ell mateix havia declarat: «havia de passar algun dia»; idò ha estat avui.
Sobre el partit, no tenc molt que dir; es solia dir fa un parell d’anys que per a que en Nadal o en Federer perdèssin un partit havia de conjugar-se que tenguèssin un mal dia i que el seu rival fés un partit perfecte.
Això ha estat poc més o manco el que ha succeït avui: en Nadal ha estat lent i jugant amb bolles massa curtes i en Soderling ha jugat un tennis perfecte.
La veritat, és que tot i esser fan declarat d’en Federer, aquesta derrota m’ha sabut un poc de greu. Tampoc és que m’hagi enduit un disgust terrible 
, però és un jugador que me cau molt bé i m’agrada veure’l guanyar.
També tenia ganes de veure una bona final Nadal-Djokovic (el duel més interessant a priori havent vist els resultats de la temporada de terra batuda d’enguany); o inclús un Nadal-Federer.
Ara el quadre queda obert per a un nou guanyador; i havent perdut en Djokovic ahir, l’ocassió li ve que ni pintada a en Federer per a fer-se amb l’únic Gran que li falta.
Lo poc que l’he vist jugar aquesta setmana no m’ha acabat de convèncer, però si després d’haver quedat eliminats els dos rivals més perillosos (a priori) no guanya aquest torneig, no sé si podrà guanyar-lo mai. Esper que aquesta gran oportunitat que té ara li serveixi de motivació i tornem a veure el Federer dels bons temps.
Després de tot, una hipotètica final Murray-Federer podria estar la mar de bé 
.
Un capítol a part, mereix la cobertura de TVE del torneig. Ja he escrit alguna vegada que hi ha poques cadenes de televisió que tenguin tanta capacitat per a maltractar qualsevol retransmissió esportiva com TVE.
Al torneig de Roma ja ho van fer el dissabte de les semifinals: tenint la possibilitat de transmetre bon tennis, TVE va preferir retransmetre el mundial de motociclisme per La Primera i per Teledeporte. Collons, tens dues cadenes! posa les motos per una i el tennis per l’altra!.
Avui ho han tornat a fer; com que no jugaven espanyols… típic…
Ara l’únic espanyol que queda és en Robredo (juga demà contra el botxí d’en Djokovic). Esperem que, si perd, a TVE li vengui bé per a mostrar-mos algun partit, encara que no hi hagi espanyols. Si no, haurem de recòrrer a Eurosport (o la parabòlica).
Les retransmissions que n’he vist enguany m’estan pareixent especialment cutres: mai m’ha agradat massa en Nacho Calvo com a narrador de tennis, però acompanyat d’un bon comentarista tècnic com en Tomás Carbonell o en Corretja, la cosa no quedava malament del tot. Enguany no sé per què l’han deixat tot sòl a les retransmissions, i la veritat és que es troba molt a faltar qualcú que interpreti el partit, ja que queda patent que no és lo seu.
Però una de les coses que més me molesta en un comentarista és el forofisme (malauradament bastant freqüent en el periodisme esportiu espanyol). Una cosa és que el comentarista sigui partidari d’un jugador o equip determinat (pel fet d’esser espanyol, per exemple); però una altra ben diferent és quan aquest partidisme et fa perdre l’objectivitat, no ho soporto. I en Nacho Calvo ho és bastant forofo, sobre tot quan està tot sòl a la cabina de retransmissions.
Per això, en quant ha acabat la retransmissió del Giro m’he passat a Eurosport.
