The Wire

Quan a les converses amb els amics surt el tema de les sèries de televisió sempre solec dir el mateix: en la meva opinió (totalment personal, és clar) la millor sèrie de televisió que he vist és, amb diferència, The Sopranos (personalment, la meva temporada preferida és la cinquena).

Havia llegit/escoltat algunes opinions sobre The Wire, i totes coincidien en lo extraòrdinariament bona que era la sèrie.

De fet havia llegit algunes opinions comparant les dues sèries i més d’una catalogava a The Wire com a millor que The Sopranos. Sense haver vist cap capítol de The Wire, i com a fan incondicional de The Sopranos, sempre m’havien semblat opinions un poc “herètiques” .

Què equivocat que estava !!!

Ja fa unes quantes setmanes que me van passar les cinc temporades. I fins la setmana passada, per una cosa o per l’altra, no havia pogut posar-m’hi a veure-la.

Després d’haver vist la primera temporada i part de la segona, he de dir que és una sèrie increïblement bona. Personalment (de moment) me quedo amb The Sopranos, però ja no penso que sigui «la millor sèrie amb molta diferència»; penso que ho és, però seguida molt d’aprop per The Wire.

Ahir, dissabte capvespre, vaig decidir veure’n un parell de capítols. I al final vaig acabar passada la una i havent-me’n tragat set de seguits (i perque no me’n volia anar a dormir massa tard, ja que avui diumenge havia de jugar la final de l’Open d’Austràlia al matí i la Super Bowl a la nit ).

Feia molta estona que una sèrie de televisió no m’enganxava d’aquesta manera. De fet, fa una estona que he acabat de veure el Barça. I, tot i que en tenc unes bones ganes, no vull posar-ne cap capítol perque sé que si ho faig és probable que acabi perdent-me el principi de la Super Bowl .

Resumint: una sèrie absolutament recomanable i altament adictiva.