«Però si estan tot el temps aturats!!»

Aquesta sòl esser la resposta quan, a una conversa, coment que m’agrada el football (concretament la NFL).

I, òbviament, no ho nego, ja que és bastant cert . Ara bé, quan la resposta va acompanyada d’un «quin esport més avorrit!», aleshores (depenent de qui sigui l’interlocutor, es clar) sí que intento explicar per què jo no li trobo gens avorrit.

I com que el que tenc avorrit és aquest blog, i avui també hi estic un poc jo mateix; intentaré explicar per què estic totalment enganxat a la NFL (que, he de confessar-ho, és la única competició de football que conec).

Per motius obvis, aquest post ha caigut a la categoria de “personal” .

Primer me fa ganes contar com vaig aproximar-me a aquest esport tant raru (dic raru perque és difícil trobar-te’l als mitjans de comunicació típics).

El primer contacte va esser l’estiu de l’any 2007, me van deixar el Madden NFL ’08 per a la PSP. Coneixía els conceptes dels downs, el touchdown i poca cosa més. Evidentment no m’enterava de rès en absolut. Aleshores vaig anar a la wikipèdia a informar-me sobre el joc per a veure si en podia treure rès de divertit de la PSP. Vaig enterar-me un poc de com anava la cosa i vaig fer unes quantes partides amb la consola. La cosa no va passar d’aquí.

A les vacances de Nadal d’aquell any, fent zapping d’avorriment algun dissabte o diumenge, vaig topar-me amb algun partit (que ni record si era dels darrers de la temporada regular o de la ronda de wildcard de playoffs). Com que no trobava rès més interessant vaig quedar-me a veure’l. Aquí va esser quan vaig descobrir (gràcies a les mínimes nocions del joc que tenia per culpa de la PSP) que un partit d’això no era tant avorrit; que en realitat era bastant entretengut.

Quan vaig tornar a Palma després de les vacances, vaig veure’n els partits dels playoffs (recordo especialment la final de conferència de la NFC: la victòria dels Giants a ca’ls Packers amb un field goal de 47 iardes a la pròrroga -després que el kicker n’hagués fallat dos al temps regular, un de 36 al final per a desempatar i guanyar el partit-). Aquell partidàs (i alguna Super Bowl d’anys passats que vàren re-difondre per D+) va esser el que em va decidir que valia la pena a fer l’esforç de quedar a veure la Super Bowl en directe.

No en tenia ni idea de quí eren els dos equips, i per a tenir un alicient extra per a aguantar despert vaig decidir fer una petita aposta. Com que els Patriots es pagaven fatal, vaig decidir apostar pels Giants . Els Giants van acabar donant un dels majors disgustos que es recorden a la Super Bowl i jo vaig passar-m’ho bomba amb el partidàs .

Així va començar la meva adicció a aquest esport (bé, millor dit, a la NFL).

Fins aquí, la batalleta de l’avi .

A un proper post intentaré explicar què li trobo a aquest esport que fa que m’agradi tant i tant.