Si ja ho sabia jo que no hi havia de cridar…

Posted on 22/04/2010 by Kiko Piris

Des de diumenge matí no me puc connectar a casa meva per la línea adsl de Telefónica.

Puc accedir des de casa a Internet sense problemes; però si vull establir una connexió (per ssh,  per exemple) cap al router de casa, no arriba rès de rès.

Per sort, tenc un servidor llogat (on viu aquest blog) amb una VPN establerta des de casa meva. Aquesta VPN me funciona ja que la connexió és sortint des de casa meva cap al servidor llogat. Aleshores puc arribar a casa accedint al servidor i des d’allà botant a través d’aquest tunnel.

Fins fa una estona m’havia resistit a telefonar al servei d’avaries de Telefónica perque ja sé com solen acabar aquest tipus d’averies: 100% de frustració per part meva i 0% de soŀlució del problema per part seva. Tenia l’esperança que seria un problema d’enrutat o algun fall a la seva xarxa que tard o d’hora acabarien arreglant.

Però com que ja duien 5 dies sense arreglar rès m’he decidit a cridar-los a veure si hi havia sort. Evidentment no n’hi ha haguda cap.

Si ja ho sabia jo que no hi havia de cridar…

Li he explicat el que passava, m’ha fet reiniciar el router (cosa que he fet), i m’ha acabat dient que com que jo podia navegar i accedir a Internet, que no hi havia cap problema. En insistir-li que sí, me responia que ell no podia ajudar-me. A la pregunta de quí podia fer-ho, la seva resposta ha estat «un técnico informático in situ» (sic.), cágatelorito!

Una cosa que m’ha molestat un poc ha estat que quan li he dit que contestaría a l’enquesta dient que no estava satisfet amb l’ajuda rebuda, no m’ha penjat el telèfon esperant que penjàs jo. Jo no ho he fet i al cap d’un parell de minuts la cridada s’ha tallat i no he pogut contestar. Però wenu, tampoc importa massa…

La veritat és que, essent honest, no tenia massa esperances que me soŀlucionàssin rès.

Si ja ho sabia jo que no hi havia de cridar…

Rès, després d’haver deixat Telefónica per a fer una temporada amb Ono i acabar regressant una altra vegada a Telefónica; haurem de tornar a emigrar cap a nous aires.

Encara no he decidit cap a on, inicialment estava dubtant entre jazztel o vodafone. Però l’estupidesa del president executiu de vodafone (seguint les passes del l’altre, el de Telefónica) m’han acabat de convèncer per a descartar-la.

  • Actualització 1: Com deia al comentari, devers les 19 m’ha telefonat una gravació i li he dit que la incidència no estava resolta. A les 22 m’ha telefonat un tècnic, li he tornat a explicar el problema. I l’home quan li deia que la connexió adsl estava bé, que podia navegar sense problemes me deia que aleshores el problema no era d’ells. Evidentment jo li he contestat que per suposat que era problema d’ells, que el problema estava la xarxa de telefònica. «Pero la conexión adsl està bien…» m’insistia. Al final crec que l’he convençut que alguna cosa que no anava bé del tot hi devia haver; i m’ha dit «lo voy a pasar a la central para que lo miren» (sic.). A veure si aquests “de la central” són capaços d’arreglar-ho… De moment, la intenció d’emigrar no me l’han llevada.

Actualització final (i avergonyida):

JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!! JODER!!!

El punyetero router conceptronic (que vaig canviar la setmana passada) m’havia canviat la configuració de l’apartat DMZ i no m’enviava les connexions al linksys que hi tenc darrera. Me feia de tallafocs!

Ostia!, me fa molta vergonya això, però ja que m’he cagat en ells he de reconéixer també que aquesta vegada qui l’ha cagada però bé he estat jo.

(Insertar aquí l’emoticona aquella de la cara avergonyida 65536 vegades)

Per a excusar-me una mica (no massa, però sí una mica) diré que el punyetero conceptronic aquest m’ha tornat a desactivar la IP DMZ mentres comprovava coses després de corregir-ho. Ho ha fet tot sòl i a traició.

Això no lleva que jo ho hagués hagut de comprovar (la propera vegada ho ben faré!), però és que si el teu router decideix ell mateix de manera autònoma no guardar la configuració correctament!!…

Posted in Internet, Operadors de Telecos, Pataletes | 5 Comments

Com és que el Barça-Stuttgart per IB3 es veu tant malament?

Posted on 17/03/2010 by Kiko Piris

Avui, amb el partit de Champions Barça-Stuttgart, IB3 ha començat les emissions en alta definició per un nou canal (anomenat IB3 HD).

La meva tele no m’ho diu, però suposo que la resolució serà de 1280×720 (aka. 720p, o també conegut abans com hd-ready).

El primer problema és que les teles fa molt poc temps que incorporen sintonitzadors capaços de captar les emissions TDT en HD (el motiu principal, suposo que deu esser que l’adopció final de la norma DVB-T2 per a aquest tipus d’emissions es va decidir fa relativament poc temps).

Per aquest motiu, si es volen veure aquestes emissions i mos trobam que el sintonitzador de la nostra tele no suporta HD, no queda més remei que o canviar la tele (perque el sintonitzador només normalment no el podrem canviar) o comprar un decodificador que suporti aquesta norma i un cable hdmi per a enviar el senyal al televisor HD capable que tenguem.

Sí, ja mos ho podrien haver contat en aquestes campanyes tant mal fetes de promoció de la TDT que hem hagut de sofrir. Totalment d’acord. Però això és una altra història.

Tornant a la pregunta inicial: per què es veu tant malament el partit per IB3 normal?

Doncs perque els dos canals (el normal i el HD) van pel mateix mux. I un mux té una capacitat limitada. Un canal en HD necessita un ample de banda considerable (bastant més que un canal en SD, o definició standard).

Aleshores, suposo que per a fer lloc al nou canal en HD, han hagut de augmentar tant la compressió mpeg-2 del canal SD que la pèrdua de qualitat ha estat bastant notable (al principi del partit era realment patètic lo malament que es veia).

Bé, qualitats a part, al manco el Barça ha guanyat! :)

Posted in Televisió | 2 Comments

(But I like It)

Posted on 01/02/2010 by Kiko Piris

Parafrasejant als grans Stones, per a contestar-me a mi mateix el que deia fa un parell de setmanes: sí, es veritat que estan molt de temps aturats, però m’agrada!.

El fet que el joc tengui tantes interrupcions és, al cap i a la fí, un fet inherent al propi joc. És aix i punt. El tennis (l’altre esport que també m’apassiona) també en té bastantes d’interrupcions entre punt i punt (i el tipus de tennis que més m’agrada, l’herba de Wimbledon, és el que en té més de tots -ja que els punts solen esser bastant més curts-).

Encara que el que sí que es totalment cert és que el temps de publicitat durant una retransmissió d’un partit és molt llarg pel que esteim acostumats per aquí. Però bé, al cap i a la fí tot ve condicionat per la concepció de l’esport com a espectacle que tenen als USA (als partits de la NBA passa més o manco el mateix).

I aquest fet de considerar l’esport com a espectacle té coses bones i coses dolentes (com aquesta de la publicitat). Jo intent que les bones pesin més que les dolentes (més endavant intentaré destacar-ne les que trob més rellevants).

Primer m’agradaria explicar que li trobo a aquest esport que el fa tant interessant i entretengut.

Continue reading →

Posted in Football, NFL, Personal | 2 Comments

«Però si estan tot el temps aturats!!»

Posted on 11/01/2010 by Kiko Piris

Aquesta sòl esser la resposta quan, a una conversa, coment que m’agrada el football (concretament la NFL).

I, òbviament, no ho nego, ja que és bastant cert ;) . Ara bé, quan la resposta va acompanyada d’un «quin esport més avorrit!», aleshores (depenent de qui sigui l’interlocutor, es clar) sí que intento explicar per què jo no li trobo gens avorrit.

I com que el que tenc avorrit és aquest blog, i avui també hi estic un poc jo mateix; intentaré explicar per què estic totalment enganxat a la NFL (que, he de confessar-ho, és la única competició de football que conec).

Per motius obvis, aquest post ha caigut a la categoria de “personal” :) .

Continue reading →

Posted in Football, NFL, Personal | 8 Comments

Rescatant un disc espenyat

Posted on 31/12/2009 by Kiko Piris

Arrel del que contava s’altre dia que em va passar amb un disc espenyat, vaig decidir intentar rescatar-ne la informació.

Contaré el procés seguit amb la intenció d’evitar que algú que hagi de fer una operació similar perdi el temps de la manera que el vaig perdre jo :) .

El primer que et diu qualsevol manual d’anàlisi forènsica bàsica és que has de fer una imatge del disc espenyat a un disc bò per a començar la feina.

No vaig pensar-m’ho massa i vaig tirar de dd. Primer error. dd avortava en trobar el primer error de lectura (per sort ¿?, els primers i únics errors eren just al principi del disc). Soŀlució: dd conv=noerror.

Aquest va esser el segon error: intrigat per saber que faria dd amb els blocs que no pogués llegir vaig buscar un poc i vaig llegir (ja no recordo on) que simplement ignora els blocs defectuosos i no els escriu a l’arxiu de destinació. Si estàs intentant salvar una imatge d’un filesystem, això és una de les pitjors coses que pots fer (te deixarà una imatge totalment destroçada).

Per diversos llocs parlaven de dd_rescue; aptitude install ddrescue (després d’un apt-cache search dd_rescue) i cap endavant.

Primer de tot, dd_rescue no avorta en trobar errors de lectura, i, segons he llegit, escriu zeros al lloc dels blocs que no ha pogut llegir. Utilitza dd amb un tamany de bloc gran i en trobar errors de lectura re-intenta llegir aquests blocs amb un tamany de bloc més petit (per a intentar recuperar el màxim d’informació dels blocs que han fallat inicialment).

Un petit problema que me vaig trobar va esser el següent: mentres dd_rescue treballava el meu fillol, que estava jugant al supertux, va tancar-me la finestra del xfce4-terminal (despres d’un parell d’hores de treball, ja n’havia llegit la meitat dels 80GBytes).

Nooooooooo :D (nota mental: usar sempre screen per a aquestes operacions tant llargues; inmensament útil també per quan ho fas remotament via ssh i la sessió s’interromp o es talla la connexió).

Aleshores vaig buscar un poc més d’informació i va esser quan vaig trobar el dd_rhelp que és un shell script que utilitza dd_rescue però que, mitjançant un arxiu de log, permet interrompre la feina i continuar-la més endavant.

Vaig posar-lo a treballar mentres investigava un poc més. La següent troballa va esser GNU ddrescue (aptitude install gddrescue). Sí, els noms dels paquets de Debian són totalment confosos.

Aleshores, investigant quin dels dos era millor vaig arribar a aquesta pàgina.

La conclussió és ben clara: GNU ddrescue. Toooooorna a començar.

Si hagués buscat un poc més abans de començar potser l’hagués trobada al principi i m’hagués estalviat perdre les hores que vaig perdre i, sobre tot, fer treballar intensament a un disc al que no li convé fer esforços inútils degut al seu estat de salut.

D’aquesta pàgina que comentava que vaig trobar, me va cridar moltíssim l’atenció el truc d’utilitzar l’arxiu de log amb els sectors defectuosos generat en llegir el disc per a escriure-hi zeros i fer que el firmware del disc (que comentava en Paco a l’altre apunt) els reubiqui a una altra part i així poder seguir utilitzant-lo.

Independentment de que sigui arriscar-se a que el disc acabi de fallar del tot més endavant, me va parèixer molt enginyós.

En actualitzacions posteriors d’aquest mateix apunt ja contaré si he aconseguit l’objectiu final de recuperar la informació o no:

  • 31-12-2009 18:00 El ddrescue ha aconseguit treure la imatge del filesystem, només tenia defectuosos un total de 12 blocks d’un KByte (repartits en 3 grups iguals de 4KB al principi del disc). Ara se suposa que n’hauria de fer una còpia per a poder manipular-la sense por de rompre-la i intentar recuperar-ne el contingut. El problema és que ara mateix aquí no tenc espai en disc disponible per a copiar-la. Anyway, això ja ho deixaré per a un altre dia…
  • 01-01-2010 09:15 Ha reviscolat!. Tenia 2 discs de 80GB seagate just un poquet més petits que la imatge a tractar. Fent un raid0 amb mdadm vaig poder-ne fer la còpia i passar-li el fsck.ext3 sense risc: aquesta vegada s’ha portat bé!! :P . Ara ja puc montar el filesystem. Com deia aquell: «prueba superada, 1000 Km.».

Ha estat divertit! :)

Posted in Programari Lliure, Tècnics | 4 Comments

Quan el fsck.ext3 et “remata” un disc

Posted on 29/12/2009 by Kiko Piris

Avui me n’ha passada una de curiosa que amb els meus bastant limitats coneixements de filesystems (i més concretament del ext3) no sé explicar:

Tenia un disc (bé, el disc encara el tenc, el que em falta és lo important: el contingut) amb una sòla partició amb un filesystem ext3.

Per motius que no venen al cas, aquest disc ha patit moltes penjades del sistema que l’hospedava (problemes de hardware). Moltes. Total que finalment avui  l’he acabat sustituint a aquest sistema per un de més adient.

Per a treure’n el contingut l’he posat a una caixa usb d’aquestes externes de 3.5″. En muntar-lo (sense cap problema) he vist que el ls -lA mostrava alguns arxius “espenyats”. Total que he decidit fer el que jo crec que “és lo seu”: desmuntar-lo i passar-li un fsck.ext3.

Així ho he fet i la comanda no m’ha mostrat cap error:

$ sudo fsck.ext3 /dev/sdb1
e2fsck 1.41.9 (22-Aug-2009)
Backing up journal inode block information.

/dev/sdb1 has been mounted 2299 times without being checked, check forced.
Pass 1: Checking inodes, blocks, and sizes
Inodes that were part of a corrupted orphan linked list found.  Fix<y>? yes

Inode 14 was part of the orphaned inode list.  FIXED.
Inode 15 was part of the orphaned inode list.  FIXED.
Inode 8321 was part of the orphaned inode list.  FIXED.
Inode 14724 was part of the orphaned inode list.  FIXED.
Inode 16513 was part of the orphaned inode list.  FIXED.
Pass 2: Checking directory structure
Problem in HTREE directory inode 40065: node (1) has bad max hash
Problem in HTREE directory inode 40065: node (2) has bad min hash
Invalid HTREE directory inode 40065 (/movie).  Clear HTree index<y>? yes

Pass 3: Checking directory connectivity
Pass 3A: Optimizing directories
Pass 4: Checking reference counts
Pass 5: Checking group summary information

/dev/sdb1: ***** FILE SYSTEM WAS MODIFIED *****
/dev/sdb1: 212/78208 files (9.4% non-contiguous), 14840907/20010815 blocks

Però a partir d’aquí ja no he pogut muntar el filesystem mai més.

Només endollar el disc surten errors de lectura al syslog i en intentar muntar-lo en surten més:

Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696926] sd 61:0:0:0: [sdb] Unhandled sense code
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696933] sd 61:0:0:0: [sdb] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696941] sd 61:0:0:0: [sdb] Sense Key : Medium Error [current]
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696949] sd 61:0:0:0: [sdb] Add. Sense: Unrecovered read error
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696959] sd 61:0:0:0: [sdb] CDB: Read(10): 28 00 00 00 00 01 00 00 80 00
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696977] end_request: I/O error, dev sdb, sector 1
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696984] __ratelimit: 118 callbacks suppressed
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696989] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 0
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.696996] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 1
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697024] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 2
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697032] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 3
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697042] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 4
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697051] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 5
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697061] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 6
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697070] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 7
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697085] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 8
Dec 29 20:11:57 rompetechos kernel: [235445.697095] Buffer I/O error on device sdb1, logical block 9
Dec 29 20:11:59 rompetechos kernel: [235447.089082] sd 61:0:0:0: [sdb] Unhandled sense code
Dec 29 20:11:59 rompetechos kernel: [235447.089090] sd 61:0:0:0: [sdb] Result: hostbyte=DID_OK driverbyte=DRIVER_SENSE
Dec 29 20:11:59 rompetechos kernel: [235447.089098] sd 61:0:0:0: [sdb] Sense Key : Medium Error [current]
Dec 29 20:11:59 rompetechos kernel: [235447.089107] sd 61:0:0:0: [sdb] Add. Sense: Unrecovered read error
Dec 29 20:11:59 rompetechos kernel: [235447.089116] sd 61:0:0:0: [sdb] CDB: Read(10): 28 00 00 00 00 81 00 00 80 00
Dec 29 20:11:59 rompetechos kernel: [235447.089134] end_request: I/O error, dev sdb, sector 129

Tenc més o manco clar que el disc devia tenir sectors defectuosos.

Però el que no puc entendre per més que hi dono voltes, és que el fsck.ext3 m’hagi rematat el filesystem d’aquesta manera.

O vaig molt errat?

També podria esser que el disc s’hagués mort just després del fsck, però això me pareix una casualitat massa gran.

El syslog me diu que el fsck l’he llançat a les 19:09:56 (i s’ha torbat un parell de minuts) i el mount infructuós de just després a les 19:12:29; el primer error de lectura del disc el trobo a les 19:12:14. Quadra amb l’explicació que el disc s’ha mort just en aquest moment; però me sembla, com deia, mal de creure.

Posted in Programari Lliure, Tècnics | 7 Comments

Conductor fugat

Posted on 12/09/2009 by Kiko Piris

A mon pare avui matí li han fotut una hòstia al cotxe. Afortunadament ell no s’ha fet gens de mal. Que ja és prou!

Però el conductor que l’ha envestit s’ha donat a la fuga després de l’accident. Ha estat devers les 7 i  mitja del matí, més o manco per aquí.

És un camí un poc estret, encara que dos cotxes hi passen bé. Segons me conta, l’altre venia a bastanta velocitat i l’ha envestit per davant però no frontalment (per sort!!). Com ja he dit abans, ell no s’ha fet mal, però el cotxe s’ha quedat bastant tocat (la roda de davant s’ha desplaçat, imagin que l’eix de la direcció haurà rebut).

Després del xoc, l’altre conductor ha agafat i ha sortit pitant. A mon pare no li ha donat temps a veure ni el model de cotxe que era (i molt manco la matrícula).

Només se m’acuden 2 raons per a que aquest impressentable hagi fet el que ha fet (fugir del lloc de l’accident): que no dugués els papers/carnet/assegurança en regla, o que tornàs de farra amb unes quantes copes de més (suposo que la més probable és la segona, aquests camins són coneguts com a ruta alternativa per a evitar els controls d’alcoholèmia). Com dic, això són suposicions meves.

La veritat és que la sensació que et queda és, primer, d’alivi ja que si el xoc hagués estat frontal hagués pogut esser bastant greu. Però una vegada que veus que (afortunadament, repeteixo) no t’has fet rès, el que et queda és una bona emprenyada i la sensació d’impotència de no poder-hi fer rès per a que el subjecte aquest s’endugui el que es mereix.

En fi, només ho escric per a desfogar-me un poc contant-ho. I si algú té algun consell de com actuar davant aquest tipus de situacions, òbviament, serà benvingut.

Posted in Personal | 6 Comments

Adeu Facebook

Posted on 11/08/2009 by Kiko Piris

Com sabeu els que em coneixeu (si llegiu això, segurament és perque em coneixeu ;) ) sóm una persona a qui li agrada provar “coses” noves; i amb “coses” vull dir tant productes (“gadgets” que en diuen) com serveis.

Amb la proliferació de serveis gratuïts a Internet (la web 2.0 que alguns en diuen) és senzill (i, sobre tot, barat! ;) ) apuntar-s’hi. Així ho he anat fent amb alguns d’ells a mesura que els he anat descobrint (Twitter, Friendfeed, Facebook, etc.).

Alguns d’aquests serveis m’han resultat útils (amb útils vull dir que he descobert coses interessants gràcies a aquests serveis), altres una considerable pèrdua de temps.

El primer que m’agradaria comentar és el tema del preu d’aquests serveis. Com abans deia, molts d’ells són gratuïts (és el cas dels 3 exemples que posava abans).

Però el fet és que no ho són de gratuïts. Tot i que no et cobren rès en doblers, el preu que pagues com a usuari és la cessió de part de la teva informació privada que usaran amb finalitats comercials i publicitàries.

Continue reading →

Posted in Internet | 1 Comment

31-1

Posted on 31/05/2009 by Kiko Piris

Aquest és el marcador global dels partits d’en Nadal a Roland Garros des que va debutar amb victòria l’any 2005.

Tot plegat és força impressionant. Avui s’ha acabat la ratxa, com ell mateix havia declarat: «havia de passar algun dia»; idò ha estat avui.

Sobre el partit, no tenc molt que dir; es solia dir fa un parell d’anys que per a que en Nadal o en Federer perdèssin un partit havia de conjugar-se que tenguèssin un mal dia i que el seu rival fés un partit perfecte.

Això ha estat poc més o manco el que ha succeït avui: en Nadal ha estat lent i jugant amb bolles massa curtes i en Soderling ha jugat un tennis perfecte.

Continue reading →

Posted in Tennis | Leave a comment

FilmAffinity

Posted on 13/03/2009 by Kiko Piris

Ja feia un temps que n’havia sentit parlar, de fet m’havien recomanat FilmAffinity, però per una cosa o l’altra no l’havia visitada amb prou deteniment com per a saber de què anava.

La qüestió és que ahir (arrel d’una nota d’en Ricardo) vaig fer-hi una volta. La idea va agradar-me i vaig registrar-m’hi.

La cosa és semblant al Last.fm last.fm que comentava ja fa molt de temps: un es registra i va valorant peŀlícules (o sèries de televisió) que ha vist. Al last.fm tot és automàtic en funció de la música que escoltes; aquí has de valorar les películes després d’haver-les vistes.

En funció de les puntuacions que assignis, el sistema et fa recomanacions i et dona una llista d’usuaris amb valoracions afins a les teves (“soulmates”, o “almas gemelas”, li’n diuen). Així pots veure valoracions de peŀlicules que a lo millor t’interessen fetes per gent que, suposadament, té gustos cinematogràfics similars als teus.

Tamé pots fer-te una llista d’usuaris amics per a poder seguir les seves valoracions i llistes de peŀlicules que hagin confeccionat.

Hi ha algunes coses més, però aquestes que comento han estat les que, de moment, m’han cridat més l’atenció.

Si hi estau registrats, el meu nick allà és kpiris. (per si voleu veure el meu perfil, les meves votacions o les meves llistes, aquestes darreres encara estan en construcció: votar les películes és molt còmode i ràpid, fer les llistes duu un poquet més de feina).

Crec que no se pot (jo al manco no he trobat la manera) consultar el perfil d’un usuari sense estar-hi registrat i haver-lo afegit com a amic (o tenir-lo com a soulmate) al sistema.

Rès, una web molt recomanable si vos agrada el cinema (o les sèries de televisió, encara que la cosa està un poc més enfocada cap al cinema).

Posted in Cinema, Internet, Sèries | Leave a comment